Darrera una revista · Antònia Font

Sol
Re
mim
Re
I quan va sortir es sol,
després de quatre dies
pensaves i fumaves,
darrera una revista

Són massa domicilis,
de moure tots es mobles,
receptes italianes,
es massa temps amb obres

I quan va sortir es sol,
després de quatre dies
i vares dir: has vist?
supost amb un somriure

M'agrada aquesta escala,
amb sa bombeta nua
m'agrada aquesta casa,
me n'he de comprar una

I quan va sortir es sol,
després de quatre dies
pensaves i fumaves
i vares dir: què mires?

I es dies no saguanten, sa vida serosiona
manul·la i mhipnotitza aquesta grapadora
me roden per sa cara, suïcides i neurones
ja no sé què me queda, i no sé si me funciona

Davalla es fum immòbil des meu altre cigarro
faràs una cervesa i jo un martini bianco
i com dos asteroides que han desviat sa ruta
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna

I quan va sortir es sol,
després de quatre dies
pensaves i fumaves,
darrera una revista

Són massa domicilis,
de moure tots es mobles,
receptes italianes,
es massa temps amb obres

I quan va sortir es sol,
després de quatre dies
i vares dir, has vist?
supost amb un somriure
cançoner
06-09-2006 |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×