Flors de cactus · Joan Miquel Oliver

Si La
Si La
Si La
Si La

rebm Si
rebm Si
rebm Si
rebm Si

Si La
Si rebm
Si La
Si rebm

Si La
Si La
Si La
Si La

rebm Si
rebm Si
rebm Si
rebm Si

Si La
Si rebm
Si La
Si rebm
Si
rebm Si
rebm Si
rebm Si
rebm Si

Si La
Si rebm
Si La
Si rebm

Si La
Si rebm
Si La
Si rebm
Jo afinava sa guitarra
sol cruixent a s'exterior
s'autobús aminorava
cel ponent posant colors

Benzineres polsegoses
bas de copes a missions
fins sa fosca perillosa
no m'he vist en condicions

Més val que me carregui es personatge
pensava ara es teus ulls, es teus cabells
estels anònims se desintegraven,
i jo ho mirava trist i tot solet

Es vehicle me pitava,
un hotel passant s'hivern
jo tocava sa guitarra,
jo escrivia en un quadern

Benzineres polsegoses,
destenyits a mostradors
dins sa fosca lluminosa
jo m'he vist en situacions

Més val que me carregui es personatge
Pensava ara es teus ulls i es teus cabells...
Estels anònims s'identificaven,
i jo esperava trist i tot solet

Benzineres polsegoses,
flors de cactus a visions
dins sa fosca sinuosa
he avisat alguns amors

Més val que me carregui es personatge,
pensava ara es teus ulls i es teus cabells
estels anònims se comunicaven
i jo quedava trist i tot solet

Més val que me carregui es personatge,
pensava ara es teus ulls i es teus cabells
estels anònims se descontrolaven,
i jo tornava trist i tot solet
Totes les cançons de
Joan Miquel Oliver
· Dins un avió de paper
· Final feliç
· Flors de cactus
· Mil bilions en estrelletes
cançoner
16-08-2015 | cantautor |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×