0

La donzella de les roses vermelles · Esquirols

Sol Re
mim Do Sol
Sol Re
mim Do Sol
lam mim lam mim
lam mim Si7 mim

Sol Re
mim Do Sol
Sol Re
mim Do Sol
lam mim lam mim
lam mim Si7 mim

Sol Re
mim sim
lam mim - Sol Re mim
lam mim - Sol Re mim
Un soldat que anava a la guerra
tot joiós cantant,
va trobar una pobra donzella
que estava plorant.
"Què us amoïna, gentil minyona'
rovellareu el cor plorant"

el soldat deixà la donzella
vora el camí ral,
i amb un dubte sobre l'esquena
encetà un nou cant,
però la tonada no li sortia
sentia una cremor a les mans.

Aixecà la vista enlaire vers el sol ponent,
poc a poc les bromes roges portades pel vent,
es tornaven rams de roses de color vermell
que posava la donzella dintre d'un farcell.

Una aurora de metralla
li va trencar el son,
es tornà vermella la pedra,
la vall i l'horitzó,
roges les bromes que el vent s'emporta,
vermella la suor del front.

Al capvespre va ensopegar-lo
vora el camí ral,
abatut damunt de la pedra
encetà un nou cant,
però la tornada no li sortia
sentir una fredor a les mans.

Aixecà la vista enlaire vers el sol ponent,
poc a poc les bromes roges portades pel vent,
gotejaven rius de sang sobre els innocents;
gotejaven rius de sang sobre els innocents.
cançoner
16-08-2006 |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×