0

Les vistes més tristes · Red Pèrill

fam
Mib
dom7
Lab

fam
Mib
dom7
Lab

fam
Mib
dom7
Lab
fam7 Mib
dom7 lab
fam
Mib
dom7
Lab

fam
Mib
dom7
Lab

fam7
Mib
dom7
Lab7
Mib
Veig a la distància imatges
de la meva infància i em dic
que ja queda poc perquè no quedi res
del que jo he resseguit

Canto sobre coses que no hi són
i potser hi han sigut mai
veig borroses línies discontínues
quan vull viatjar a l'espai

Vull que no s'acabi mai la màgia,
vull que sempre caigui en gràcia,
vull sentir-me sempre lliure
i no tornar a tenir les vistes més tristes
del balcó

Et veig en la distància
i em sento més petit que mai
no m'atreveixo a deixar la ironia
perquè em salva de caure al buit

I no vull sentir que no vull sentir
que no vull viure més
em tremolen les cames i els peus
perquè aguanto massa pes

I vull que no s'acabi mai la màgia
vull que sempre caigui en gràcia
però sentir-me sempre lliure
per no tornar a tenir les vistes més tristes
del balcó

cançoner
20-04-2022 |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×