L'estranya joguina · Tom Paxton
|
Fa Do Fa Do
Sib Fa Sol Do Fa Do Fa Sib Fa Sol Do Fa Do Fa Do Sib Fa Do Fa |
un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé,
el pare, en tornar del treball, em va dur un paquet mol gran corprès el vaig desembolicar, amics què deurà ser' si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells fa ziip i es mou, i tooop si en té prou bruum, quin enrenou! què deu ser, amics, que em ve tan de nou' salta i balla com un ou! En veure'l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès. Tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets. primer vaig tocar el primer i l'altre després. corria amunt i avall pel pis, jo me l'escoltava com... fa ziip i es mou, i toop... I gira-li que tomba-li, del dret i l'inrevés. Ara se'n va sota el sofà, el busco i ja no hi és. El pare riu, que riu que riu. Jo vinga a plorar. Però el sol va tomar a brillar quan vaig poder escoltar... fa ziip i es mou, i toop... Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps! Ara ja sóc un home gran, tinc un petit hereu. Té una joguina que jo sé. N'està embadalit, perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets... fa ziip i es mou, i toop... |
cançoner
21-08-2006 | infantil |
