Mirall capgirat · Adrià Puntí
|
lam rem
lam Fa Sol Fa Sol lam (Sol) lam Fa lam lam rem lam Fa Sol Fa Do Fa Do Fa Do Fa Do Fa |
Si em podeu treure per fi un tros d'ànima
d'ànima, d'ànima, i no fer-me mal, no poséssiu cap cara d'espant al veure'm per dintre tot ben corcat Si em moro a casa què direu? Si em moro a casa què direu? Voldran saber-ho, saber-ho tot Són tan absurdes aquest munt de llàgrimes que us baixaran galtes avall l'àvia se'n riu vés per on no es queixava mai amb xuca-mufla refilava no miris més a dintre meu que ni de prop ni de lluny en trauràs ni cinc no et perfumis més aquest calaix pudent amb tantes roses, lliris i pensaments prou depèn, prou depèn prou depèn, prou depèn |
