0

Ses estrelles del cel · Antònia Font

Do Sol lam Sol
Re Do Sol lam
Sol
Re mim
Re Do
lam Re

Sol
Re mim
Re Do
Sol La Re

Do
Re Sol
Do sim
lam Sol Re Do
Sol lam
Sol Re Do Re
Sol
Re Sol
Re Do
lam
Re

Sol
Re Sol
Re Do
lam
Re

Do
Re Sol
Do
sim lam
Sol Re
Do sim lam
Sol Re
Sol Re
mim
Re Do
lam Re

Sol Re mim
Re Do
lam Re
Do Re
Sol Re mim Re
Do lam Re

Amb sa mateixa peresa
que un home descarrega un piano
inventariam ses estrelles del cel
i clovelles de molt bons pistatxos

I amb sa mateixa pobresa
omplim es cendrer amb una llosca
i mos pensam que menjam
de sa fruita madura sa carn olorosa

I és igual
si ja no mos queden pessetes
perquè robam es paper higiènic
de sa biblioteca de s'excel·lentíssim
ajuntament de Lloseta

I amb sa mateixa aigua clara
que es homes se renten sa cara
recuperam sa puresa
des dies de crisi
que mos arruinaren

I amb sa mateixa mirada
que es homes se miren sa Lluna
noltros miram sa farola
pes vidres que sonen
a gotes de pluja

I és igual
si mos engeguen d'aquesta casa.
Si mos hi menja sa merda,
i es cables fan xispes,
ses teules degoten
i ses bicicletes estan rovellades

Viure és sobreviure
es futur parabòlic
amb atletisme d'imbècil
i equilibrisme d'alcohòlic

Viure és sobreviure empresonat
dins un rellotge d'arena,
lliure dins un infinit arenal,
lliure de morir-te de fam.
cançoner
21-09-2013 |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×