0

Copenhague · Vetusta morla

sim La

sim La

sim La

sim La

fa#m Re La
Mi fa#m
Re

Re La Mi
Re La Mi
Re La Mi
sim La/Mi

sim La
sim
La

fa#m Re
La Mi fa#m
Re

Re La Mi
Re La Mi
Re La Mi
sim La/Mi
fa#m
fa#m Re La Mi

fa#m Re
La
Mi
fa#m Re

Re La Mi
Re La Mi
Re La Mi
sim La Mi
sim La Mi
sim La Mi
El corría, nunca le enseñaron a andar,
se fue tras luces pálidas
ella huía de espejismos y horas de más

Aeropuertos. Unos vienen, otros se van
igual que Alicia sin ciudad
el valor para marcharse, el miedo a llegar

Llueve en el canal, la corriente enseña
el camino hacia el mar
Todos duermen ya

Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar, nunca saber dónde
puedes terminar
o empezar

Un instante mientras los turistas se van
un tren de madrugada consiguió trazar
la frontera entre siempre o jamás.

Llueve en el canal
la corriente enseña el camino hacia el mar
todos duermen ya

Dejarse llevar suena demasiado bien
jugar al azar, nunca saber dónde
puedes terminar
o empezar
o empezar


Ella duerme tras el vendaval
no se quitó la ropa
sueña con despertar
en otro tiempo y en otra ciudad

Dejarse llevar suena demasiado bien
jugar al azar, nunca saber dónde
puedes terminar...
o empezar (terminar)
o empezar (terminar)
o empezar
Totes les cançons de
Vetusta morla
· Al respirar
· Copenhague
· Cuarteles de invierno
· El hombre del saco
· Fuego
· Sálvese quin pueda
cançoner
22-11-2015 |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×