0

El bandoler · Lluís Llach

lam Sol lam
Do Fa Do
Fa Mi
lam rem lam






lam Sol lam
Do Fa Do
Mi lam
Mi Fa

lam Sol lam
Do Fa Do
Mi lam
Sol lam
Era el segle XIX
amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en Lapera.

Li agradava la sang
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
pietat, pietat!

- No em mateu
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga

- No em mateu
us demano per ma mare!
- Reseu l'últim crec en déu
- Pietat, pietat!

l'endemà,
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant,
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt de bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
pietat, pietat !

- No em mateu...

però, Joan Serra,
avui t'ha mancat la sort,
dos soldats t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí,
feu la forca preparada,
en Lapera dona un crit,
és l'última pregaria

- No em mateu...

- quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama
cançoner
17-08-2006 | cantautor |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×