L'estaca · Lluís Llach

lam Mi7 lam
Mi7
rem Mi7 lam
Mi7 lam






lam Mi lam Mi7 lam
Mi7 lam
rem lam
Mi7 lam
Mi7 lam
Mi7 lam
rem lam
Mi7 lam
l'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar

Siset que no veus l'estaca
a on estem tots lligats'
si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar.

si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durà
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja
si tu l'estires fort per aquí
i jo l'estiro fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

però Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
ben cert sé que està podrida,
però és que Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida.
torna'm a dir el teu cant.

si estirem tots...

l'avi Siset ja no diu res,
mal vent se'l va emportant
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
i mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer cant que em va ensenyar

si estirem tots...
cançoner
17-08-2006 | cantautor |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×