El far del sud · Sopa de cabra

Sol Re Do mim
Sol Re Do Sol
Sol Re Do mim
Sol Re Do Sol






lam Re
lam Re

mim Do Sol Re



Sol Re Do mim
Sol Re Do Sol

















lam Re
lam Re
La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

et donaria amor si poguessis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguéssim mirar
et donaria el món si poguessis parlar-me
et donaria tot si et pogués estimar


Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,

La llum s'apaga quant la sort es pon.
I el seu record s'estima en ciutats adormides,
I somnia fins l'alba el seu far sense vida trist.

et donaria amor...

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l'últim dia,
S'endú el cartell, arriba casa i l'espia,
L'habitació es transforma en un mon nou.
I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s'escapa perd l'ordre i la casa.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

et donaria amor...
cançoner
21-08-2006 |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×