0

Esperit de mar · Sangtraït

Do
lam
Do lam
sim
Fa
mim

Do
lam
Do lam
sim
Fa
mim

Sol
mim
sim
Do
mim
Sol
mim
sim Do
mim

Sol
mim
sim
Do mim
Sol
mim
sim
Do mim

Do
lam
Do lam
sim
Fa
mim

Do
lam
Do lam
sim
Fa
mim

lam Re
sim
mim

Sol
mim
sim
Do
mim
Sol
mim
sim
Do
mim

Sol
mim
sim
Do mim
Sol
mim
sim
Do lam mim

mim Re
sim
Do
Vora el mar,
entre els brams dels trons,
hi ha una gent esperant
una llum
que es vagi acostant
sota els llamps.

Vora el mar,
de genolls plorant,
dones grans estan resant:
oh! Déu meu,
Tu que tens el poder,
jo t'imploro.

Però aquest mar
sempre traïcioner,
agafa l'amor
i l'esperit,
juga amb ells.
És la por
de tants mariners,
l'amargor d'un adéu
com tants més.

Un instant
i el seu món es perd
sota les aigües
que estimaven tant.
Adéu germà,
don records al vell,
que avui jo marxo i
potser no torni més.

Vora el mar,
al compàs del vent,
ones fan de cavall
d'homes bons
que han anat a lluitar
per menjar.

Llops de mar
que no viuran més
l'emoció d'un nen corrent
cap el port,
ple d'amor,
amb la mare.

El mar...
Aquell món...
El mar etern...

Quin mal any
per aquella gent:
primer en Joan
el seu nét,
el més gran.
I ara el mar
n'ha robat un més.
Pare i fill
junts al cel,
si és que hi ha cel.

Un instant
i el seu món es perd
sota les aigües
que estimaven tant.
Adéu germà,
dóna records al vell,
que avui jo marxo i
potser no torni més.

Fill meu!
Fill meu!
Fill meu!
cançoner
18-05-2013 |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×