0

Sentiments de paper · Sangtraït

rem lam
rem lam rem
rem lam rem
rem lam rem
rem lam rem
rem lam rem
rem lam rem
Do rem

lam Sib
Fa Sol
Do rem
lam
rem lam
rem lam rem
rem Fa
lam rem
rem lam
rem lam rem
rem lam rem
Do rem

Do Sib
Fa Sol
Do rem
lam rem
Fa
rem
Fa Do
Fa
rem
Fa Sib

Fa
rem
Fa Do
Fa
rem
Fa Sib

Fa
rem
Fa Do
Fa
rem
Fa Sib

Fa
rem
Fa Do
Fa
rem
Fa Sib

rem Fa
solm rem
solm Do
rem
Deu del vespre,
tot avui nevant,
les finestres
són vidres gelats,
sento el riure
d'alguns nens jugant
a la plaça
on la neu no és fang.

No es miren la gent
Estan somiant
en un món ple de llum.

Porta trenes
i els cabells mullats,
el cos tendre,
només té dotze anys,
juga a nines
amb els del veïnat
a la plaça,
on hi ha llums de gas.

No es miren la gent
estan somiant
en un món ple de llum.

Però creixeran i
amb el temps d'aliat,
seran joguets a oblidar,
seran pocs anys,
potser molts pocs anys,
i canviaran a pitjor.

No seran tan nens,
seran més humans,
els seus somnis blancs moriran,
tindran gust de mort
serà un dur present
mercat del mal i l'infern.

Beuran de les pors
i dels plaers
sabran que és plorar morir d'amor,
sabran de passions,
de traïcions mortals
sabran què és dolor i cridar.

És tan dur morir
a mans d'un germà!
Aquella buidor dins el cor
com matar vells amics
i esborrar del tot
somnis que avui no són res.

Vells records.
el primer que s'enfonsa...
sentiments de paper...
full a full...
cançoner
18-05-2013 |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×