Estimar-te com la terra · Ginestà
|
Lab Mib
Sol dom Lab Mib Sol dom Lab Mib Sol dom Lab Mib Sol dom Lab Mib Sol dom Lab Mib Sol dom Mib Sib dom dom Mib Sib dom dom Mib solm dom solm dom solm dom solm solm Lab Mib solm dom Lab Lab Mib Sol dom Mib Sib dom dom Mib Sib dom dom Mib Sib dom dom Mib Sib dom dom Mib |
Sé morir i sé viure,
sé fer pondre el meu sol, sé fer mal, sóc de vidre, sóc guspira, estel i carícia. Faig del drama tres muntanyes, faig allò que tots esperen, faig i roures, branques tendres, sóc al terra amb l’herba seca. És quan dormo que hi veig clar, és la brisa i la marea, és com taronges d’Alcanar, sóc tardors i primaveres. Si m’ensorro fes-ne runes, no m’enterris a l’arena, si és delicte no guanyar, jo no vull aquesta condemna. I per lliure vull un país, i per seure una vorera per somiar que véns amb mi per no perdre’m la drecera. Al meu pit un cor sencer, a l’estomac papallones, a les mans fruits d’esbarzer. I al record les tardes bones i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el punki pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure’t els feiners, estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. Pels moments de dubte, pel món que tinc al cap per quan era invencible i la por era un fracàs. Els vells salten les barreres i tot torna a començar i els nens seuen a les places. I nosaltres a aquell bar i la gent que sempre corre avui para a saludar i el meu cor segueix en ordre. Viu de lluites quotidianes mentre estripa el que fa mal i l’escalfes si m’abraces. I al record les tardes bones, i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el punki pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure’t els feiners, estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. |
