L'Eva i la Jana · Ginestà
|
Mib solm dom dom
Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom solm Mib solm dom solm Mib fam Sib Mib Sol fam Sib Mib fam Sib Mib Sol fam Sib Mib Mib solm dom dom Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom solm Mib solm dom solm fam Sib Mib Sol fam Sib Mib fam Sib Mib Sol fam Sib Mib Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom solm Mib solm dom solm Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom Mib solm dom |
Ja tenen setze anys i ara tot les crema refregant els cossos pels camps del costat. Un vestit de flors i una camisa descansen a l'herba si el riu és a prop. Marxen les hores buscant pigues noves tan sols els ocells les han vist agafen les bicis sabent que és l'inici sobre els seus caps s'ha fet de nit. Quan li agafa la mà no passa el temps saps que t'estimo! Mai m'ha passat no sé que som, què està passant? I entre uns dits els dits de l'altra com si fos un videoclip, que ens ha passat? no sé que som, però què guapa estàs. La Jana ja dorm perquè quan sent un pit contra l'esquena li agafa la son. L'Eva s'ha llevat està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat. I ara exagera amb que no es sap cap tema dels trenta que té per llegir, s'apropa la Jana que ve per darrere diu que amb ella ha après a ser feliç. Quan li agafa la mà no passa el temps saps que t'estimo! Mai m'ha passat, no sé que som, què està passant? I el record les tardes bones com si fos un videoclip del que ha passat de tot el que som, però què guapa estàs! Li fa un petó al front mentre a la camilla la Jana fa estona que pensa que es mor. Una mica més, un terç d'una joia ja és fora del temple on la vida neix. És tan petita i té els ulls de la Jana i quan plora sols l'Eva somriu, ja passa a vegades que algunes històries tenen un final feliç. I així s'han fet grans, créixer és estimar. I així s'han fet grans, créixer és estimar. |
