Foc calent, els premis no són per la gent

Era una nena exemplar,
una alumna excepcional,
no vaig ser acceptada a l'Olimp,
doncs sóc una simple mortal.

El rebuig em va espavilar
i amb el temps ho he anat veient clar,
tots voldriem ser semidéus
però el món verdader és aquí baix.

Sents la Terra el seu bateg
ara em passo de newage
tant de bò fos un dofí
saltant de l'aigua, sentint la força
del sol que és foc calent,
els premis no són per la gent,
perquè he de lluitar per un lloc al cel
i reso a la lluna creixent.

I és que és foc calent,
els premis no són per la gent,
perquè he de lluitar per un lloc al cel
i reso a la lluna creixent.

Era una nena exemplar
una alumna excepcional
no vaig ser acceptada a l'Olimp
doncs sóc una simple mortal.

El rebuig em va espavilar
i amb el temps ho he anat veient clar,
tots voldriem ser semidéus
però el món verdader és aquí baix.

Sents la Terra el seu bateg...

Un barril ple de esperança
tretze tasses de tristura
són un poc de companyia
un malany que no se cura

Un calaix de nostalgia, un abraç de calentura
tres paraules sense lletras, de cantar si ses perdura,
un vestit que no se tria, una mà que no te ajuda
un armari de promeses, fetas i mai mantengudes
per un poc de poesia
una minyona no és venguda

I envant a un mirall
hi és un home que se bruja amb la sang
i me digueràs
si existi una recepta per recomançar

Una ampolla de records, de rondalles sense fi
una història, la mateixa que se umpli sol de nit
Una escorja de aigua freda, un bocí de calqui risa
una plor que no se ferma i no recorda com s'avisa

I envant a un mirall
hi és un home que se bruja amb la sang
i me digueràs
si existi una recepta per recomançar

I envant a un mirall
hi és un home que confundi l'or i lo fang
i me digueràs
si existi una recepta per recomançar

Presoner d'un país
que pinta sobre el mapa
l'hexàgon ensuat
d'una sang que fou roja
pres d'aquest país sóc,
pres d'aquest país sóc.

Presoner d'un poble
on el burgès tossut
ha barrat cada porta
sobre la ràdio oberta
pres d'aquest país sóc,
pres d'aquest país sóc.

Presoner del meu ésser
portant una revolta
com el fre d'un cavall
remugant la sang seca
pres d'aquest país sóc,
pres d'aquest país sóc.

Si obro la finestra
als murs de la consueta
serà sols per un deure
que el meu passat ressenya
una agra flor de dubte
dins la carn se m'arrela
i aquesta por podrida
de la nostra impotència.

Pres d'aquest país sóc,
pres d'aquest país sóc.

When something so near
and dear to life
explodes inside
you feel your soul
is set on fire

When something so deep
and so far and wide
falls down beside
your cries can be heard
so loud and clear

Your life is your own
you're in charge of yourself
master of your home
in the end, in the end
you have to face it all alone



When something so dear to your life
explodes inside
you feel your soul
is burned alive

When something so deep
and so far and wide
falls down beside
your cries can be heard
so loud and clear

Your life is your own
you're in charge of yourself
master of your home
in the end, in the end
you have to face it alone

When the moon has lost its glow
when the moon has lost its glow
da da da...

When the moon has
when the moon has lost its glow
da da da...

When the moon
when the moon has lost its glow
you have to face it all alone

Els dies van passant
i la ciutat està adormida
la vida em va atropellant
en silenci em quedo afligit

No tinc cançons, massa opinions
reboten dins la closca
em desmaio a la Fageda
i ningú no se m'acosta

I no és així com m'agrada a mi
i no és així com jo vull morir

L'endemà el dia després
sentiriem com una eufòria
que poc a poc s'aniria evaporant
i es faria boira

Tota la gent, els referents
caurien com a mosques
el paradís prometia
però un cop a dins som a les fosques

I no és així com m'agrada a mi
i no és així com jo vull morir
i no és així com m'agrada a mi
i no és així com volem morir

És nit de llops i es fa tard per entendre
tots aquells mots que em llençaves carregats d'insinuacions
em sap greu ser el primer que toca el dos
ja saps que el meu malnom es Ventafocs

És nit de festa i ningú no m'espera
un carreró fosc i buit i no faig més que pensar en tu
i en tot el que diràs que m'he perdut
se m'ha ficat alguna cosa a l'ull

És nit de bruixes, la lluna és vermella
el carrer s'omple d'aquell ambient enganxifós tan brut
m'adono que tot plegat és absurd
que duc hores voltant i estic perdut

No recordo més enllà d'aquesta nit
Qui som? No té sentit
I un gran soroll em fa estremir
crec que són els meus propis crits
sembla que està a punt d'esclatar-me el pit
És nit de llops, és nit de llops...

És fosca nit i una rialla em desperta
et reconec la veu, no sé que coi és el que vols de mi
per què no puc aclucar els ulls tranquil?
Em fa por que el malson no acabi aquí

Vas pegant botets
gires es volant
en es ritme de sa música
i sa llum mos invadeix

Baix un sostre verd
sa claror des sol
un minut estroboscòpica
tanc es ulls, flaixos vermells

Aixec la mar com un llençol
d'arenes blanques i cians
i reb ses forces ondulants
de tots es oceans

Vas pegant glopets
fas ballar es tassó
en es ritme de sa música
i sa platja resplendeix

Aixec la mar com un llençol
d'arenes blanques i cians
i reb ses forces ondulants
de tots es oceans

Aixec la mar com un llençol
de veles blanques nuclears
i veig un cosmos arreglat
de plantes i animals

Vas pegant botets
gires es volant
en es ritme de sa música
i sa llum mos invadeix

Aixec la mar com un llençol
d'arenes blanques i cians
i reb ses forces ondulants
de tots es oceans

Aixec la mar com un llençol
de veles blanques nuclears
i veig un cosmos arreglat
de plantes i animals

Ja es pot imprimir el cançoner personalitzat en pdf.
Selecciona les cançons que vulguis i imprimeix-ho!