0
Catalunya en miniatura · Red Pèrill

Els dies van passant
i la ciutat està adormida
la vida em va atropellant
en silenci em quedo afligit

No tinc cançons, massa opinions
reboten dins la closca
em desmaio a la Fageda
i ningú no se m'acosta

I no és així com m'agrada a mi
i no és així com jo vull morir

L'endemà el dia després
sentiriem com una eufòria
que poc a poc s'aniria evaporant
i es faria boira

Tota la gent, els referents
caurien com a mosques
el paradís prometia
però un cop a dins som a les fosques

I no és així com m'agrada a mi
i no és així com jo vull morir
i no és així com m'agrada a mi
i no és així com volem morir
Nit de llops · Samuel López

És nit de llops i es fa tard per entendre
tots aquells mots que em llençaves carregats d'insinuacions
em sap greu ser el primer que toca el dos
ja saps que el meu malnom es Ventafocs

És nit de festa i ningú no m'espera
un carreró fosc i buit i no faig més que pensar en tu
i en tot el que diràs que m'he perdut
se m'ha ficat alguna cosa a l'ull

És nit de bruixes, la lluna és vermella
el carrer s'omple d'aquell ambient enganxifós tan brut
m'adono que tot plegat és absurd
que duc hores voltant i estic perdut

No recordo més enllà d'aquesta nit
Qui som? No té sentit
I un gran soroll em fa estremir
crec que són els meus propis crits
sembla que està a punt d'esclatar-me el pit
És nit de llops, és nit de llops...

És fosca nit i una rialla em desperta
et reconec la veu, no sé que coi és el que vols de mi
per què no puc aclucar els ulls tranquil?
Em fa por que el malson no acabi aquí
Un minut estroboscòpica · Antònia Font

Vas pegant botets
gires es volant
en es ritme de sa música
i sa llum mos invadeix

Baix un sostre verd
sa claror des sol
un minut estroboscòpica
tanc es ulls, flaixos vermells

Aixec la mar com un llençol
d'arenes blanques i cians
i reb ses forces ondulants
de tots es oceans

Vas pegant glopets
fas ballar es tassó
en es ritme de sa música
i sa platja resplendeix

Aixec la mar com un llençol
d'arenes blanques i cians
i reb ses forces ondulants
de tots es oceans

Aixec la mar com un llençol
de veles blanques nuclears
i veig un cosmos arreglat
de plantes i animals

Vas pegant botets
gires es volant
en es ritme de sa música
i sa llum mos invadeix

Aixec la mar com un llençol
d'arenes blanques i cians
i reb ses forces ondulants
de tots es oceans

Aixec la mar com un llençol
de veles blanques nuclears
i veig un cosmos arreglat
de plantes i animals
Lluny · Ferran Palau

Llàgrima sobre el coixí, finestra i cadira
què em queda per descobrir? I gira i gira
dono voltes sobre mi i noto que arriba
la boira de cada matí

Encara puc anar més lluny
però vull que m’ho demanis tu
encara puc anar més lluny

Encara puc anar més lluny
però vull que m’ho demanis tu
encara puc anar més lluny

No recordo quan va ser, t’enyoro i ferida
plores perquè no t’entenc; i gira i gira
sé que sóc un inconscient i encara m’estimes
no sé què passarà després

Encara puc anar més lluny
però vull que m’ho demanis tu
encara puc anar més lluny

Encara puc anar més lluny
però vull que m’ho demanis tu
encara puc anar més lluny
El cançoner personalitzat en PDF
Ja es pot imprimir el cançoner personalitzat en pdf.
Selecciona les cançons que vulguis i imprimeix-ho!

Catalanitzador de Softcatalà
Enllaços
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×