Ja sabem com t'agrada aixecar el braç
i calcular el pol d'on ve el vent
ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes
quan marxes corrents

Ja hem entès que ets una ànima errant
que abandona les cases quan tothom dorm
que t'agrada menjar quan hi ha gana
i dormir si ve son

Però pensa't-ho bé que després, tard o d'hora
sempre arriba el moment
quan s'obre com una flor rara
el penediment

i entens, com si totes les bruixes del món
coincidissin llegint-te el futur
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant
que ho tenies
que jo creia en tu

Ja sabem que tres mil aventures
bateguen rabioses lluny d'aquest racó
que els guerrers s'avorreixen
si no hi ha una mica d'acció

Ja hem previst que només moriràs
si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t'enterri una bona gent
creixerà un roure fort

I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
que sempre arriba el moment
quan s'obre com una flor groga
el penediment

Si ho saps com si totes les bruixes del món
t'estiguessin llençant un conjur
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies
que jo creia en tu

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts
per incloure en el codi penal
que es prohibeixi a la gent anar pel món
buscant res que no pugui anomenar

Que la por estaria allà però, potser, per variar
aprendríem a passar-la junts
i no et veuria mai més explicant-me
que bé estaves quan ho tenies
quan jo creia en tu

Ja sabem com t'agrada aixecar el braç
i calcular el pol d'on ve el vent
ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes
quan marxes corrents

Ja hem entès que ets una ànima errant
que abandona les cases quan tothom dorm
que t'agrada menjar quan hi ha gana
i dormir si ve son

Però pensa't-ho bé que després, tard o d'hora
sempre arriba el moment
quan s'obre com una flor rara
el penediment

i entens, com si totes les bruixes del món
coincidissin llegint-te el futur
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant
que ho tenies
que jo creia en tu

Ja sabem que tres mil aventures
bateguen rabioses lluny d'aquest racó
que els guerrers s'avorreixen
si no hi ha una mica d'acció

Ja hem previst que només moriràs
si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t'enterri una bona gent
creixerà un roure fort

I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
que sempre arriba el moment
quan s'obre com una flor groga
el penediment

Si ho saps com si totes les bruixes del món
t'estiguessin llençant un conjur
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies
que jo creia en tu

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts
per incloure en el codi penal
que es prohibeixi a la gent anar pel món
buscant res que no pugui anomenar

Que la por estaria allà però, potser, per variar
aprendríem a passar-la junts
i no et veuria mai més explicant-me
que bé estaves quan ho tenies
quan jo creia en tu