Un camell d'orient · Manel

Re Sol Re
sim Re Sol La
Sol Re La sim
Re La sim
Sol La Re sim
Mi Mi7 La

Re Sol Re
sim Re Sol La
Sol Re La sim
Re La sim
Sol La Re sim
Mi Mi7 La

Re Sol Re
sim Re Sol La
Sol Re La sim
Re La sim
Sol La Re sim
Mi Mi7 La La7 Re















Re Sol Re La
Re Sol Re La
Re Sol Re La
Re Sol Re La Re
Un camell d'orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu rei quin camí han de seguir,
però l'home està ben adormit,
el camell vol despertar-lo amb un crit
que es perd en la nit.

"Disculpi taxista, em podria orientar'
Som a nit de reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny,
però el rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!"

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l'ocasió
de tastar unes neules i un torró.

I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no queda temps i s'apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.

Un camell d'orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera buida de regals!
El rei es desperta i pregunta on estan.
"Pot estar tranquil magestat",
contesta la bèstia avançant per l'asfalt,
"ja l'avisaré en arribar".

I el sol va sortint
i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint
i el rei segueix roncant!
cançoner
27-12-2009 |
Informació important sobre cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per donar un millor servei. Les cookies no s'utilitzen per recollir informació de caràcter personal, sinó per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant es considera que accepta el seu ús.
Per a més informació consulti la nostra política de cookies
×